Efectivament, no hi ha neu als Rasos i per aquest motiu els 9 membres la UEC de Gràcia que van anar a fer l’excursió van deixar les raquetes a casa. No obstant això, la sortida es va fer tot seguint el mateix itinerari.
Des de la creu dels Rasos, es va seguir la pista en direcció a Peguera, però que es va deixar per anar cap al corral de Saquelles (segons Cèsar August Torras) o corral de Vallsabuc (segons el mapa de l’Alpina). Aquest “corral” és una grossa i profunda dolina on es tancava el bestiar. Seguidament, per la carena, plena de bosc es va assolir els cim dels Rasos de Dalt (2080).El corriol va portar al grup a l’àmplia inflexió de les Collades. Una nova pujada va permetre al grup assolir el cim del Pedró (2060) i després d’una baixada, arribar al pla dels Rasets on es va fer una darrera pujada per arribar al cim de la Torreta (1985). Aquest cim és molt panoràmic, però la boira no va deixar veure res. Abans d’emprendre el retorn es va anar a treure el nas al pas de l’Ós. Aprofitant una ullada de sol i, que l’indret era arrecerat, es va fer l’aturada per dinar. Després només va caldre seguir la pista que va portar al grup al punt de l’inici de l’excursió.
El resum de la jornada és molt fred, la presència de la boira durant gairebé tota la jornada i clapes de neu dura i glaç en alguns indrets. La fotografia d’en Jordi Ollé dóna idea de les característiques de la jornada.