Sortim del petit aparcament (10 places, cota 1.445m) d’una àrea de pícnic, situada a la carretera que va de Saldes al mirador del Gresolet, a uns 2,5 km del desviament de la carretera B-400.
El primer tram del recorregut el fem per un camí que va per dins del bosc. La pujada és sostinguda però fa de molt bon fer. Passem un parell de creuaments de camins amb indicacions i seguim les que menen a l’Enforcadura del Pedraforca. Quan enllacem amb el camí PR, que ve del refugi Lluís Estasen, a la base de la tartera est del Pedraforca (cota 1.800m), abandonem el transitat camí de la tartera, que puja a l’Enforcadura, per seguir el que va al Pollegó Inferior. Hi ha una indicació, molt evident, pintada amb lletres grogues en una roca. Aquí hi fem una aturada per esmorzar.
A partir d’aquest punt el camí es fa més exigent, tant pel pendent com per alguns passos on cal ajudar-se amb les mans. A més, tot i que el camí està indicat amb marques grogues (i algunes antigues de verdes), no sempre es veuen a primer cop d’ull, i en alguns punts el camí no és evident.
Arribem al balcó de la Joaquima (cota 2.030m) on hi fem una aturada per gaudir de les excel·lents vistes que ofereix aquest indret.
Seguim la carena, pujant a un petit turó i baixant a un collet, on comencen les Costes d’en Dou, una bonica i espectacular carena per on va el camí. Hi ha alguns passos on cal ajudar-se amb les mans.
A mesura que guanyem alçada, el bosc va desapareixent per deixar veure la part final de la pujada, que és una barreja de roca calcària i prat d’alta muntanya. Una petita canal, que no ofereix especials dificultats, equipada amb una cadena, ens deixa a pocs metres del cim, on hi fem una bona aturada per dinar, recuperar forces i fer les fotografies de rigor.
La baixada la fem seguint el camí de pujada però amb dues petites variants. La primera, per evitar els passos de la part baixa de les Costes d’en Dou, ens desviem lleugerament a l’esquerra (nord) fins arribar al collet proper al Balcó de la Joaquima. La segona, per estalviar-nos pujar i baixar el turó, des del collet ens desviem al nord per un camí, pendent però que fa de bon fer, llevat de dos passos verticals que, amb l’ajuda de les cordes que hi ha instal·lades (i la que portem nosaltres per si de cas), superem sense especials dificultats.
Les dades del recorregut total, 6km i 1.000m de pujada (i baixada) acumulada, donen una idea del fort pendent d’aquesta excursió que, en la categoria de senderisme, cal qualificar de molt difícil per tres factors: el fort i sostingut pendent, alguns passos una mica tècnics i la necessitat de saber-se orientar. Algú hi afegiria un quart factor: el desnivell acumulat.
Han participat de la sortida 8 membres de la UEC de Gràcia.
https://www.flickr.com/photos/132798489@N08/albums/72177720317838099/