Aquest darrer estiu, com en altres viatges a Rússia, hem continuat explorant els inhòspits territoris de la Sibèria Oriental: serralades desconegudes i perdudes enmig de l’inmensitat dels boscos inabastables, rius enormes i salvatges que en la major part del seu recorregut transcorren lluny de qualssevol població o infraestructura humana. Explorar aquests paratges verges ens fa tornar enrere en el temps, quan l’home encara no s’havia assentat ben be en tots els continents i encara quedaven molts paratges per descobrir en aquest planeta.
Així doncs, el passat Agost, empesos pel nostre afany d’explorar noves muntanyes, varem anar a la descoberta de la serralada Udokan, un massís d’uns 2400-2500m d’alçada, amb perfils molt agrestes, a una setmana de camí des de la línia del tren. Per poder tornar des d’allà a un punt civilitzat, varem seguir, amb els nostres caiacs lleugers, el curs del proper riu Kuanda que, després de 150 km ens va dur novament a la línia de tren, La sorpresa va ser que un dels nombrosos incendis del darrer estiu a Sibèria, va omplir l’atmosfera de fum durant la major part de la nostra ruta creant un paisatge irreal.
